Comissariat

 

 

 

Priorat                        Centre d’Art www.prioratcentredart.cat http://www.prioratcentredart.cat/info/

DISSABTE, 25                      D’AGOST 2012

8 vespre Saló Sonor d’Eli Gras

Concert en directe d’Eli Gras i Truna amb els                      instruments creats

Teatre Íntim                         Cornudella de Montsant

 

 

Saló Sonor

Eli Gras

 

La proposta Saló Sonor                      parteix d’un referent que alhora és un precedent                      de les tasques que Eli Gras du a terme                      habitualment com a professional del món del so: la                      composició, la interpretació, l’edició i la                      difusió de músiques, tant de pròpies com alienes.

 

Aquest referent és la pianola o el                      piano mecànic, un instrument musical que incorpora                      el mecanisme del piano, al qual s’agreguen                      elements mecànics i pneumàtics que permeten la                      reproducció automàtica de la música perforada en                      un rotllo de paper. Això es fa evident del tot                      l’any 2010 amb la troballa de més de dos mil                      rotlles de pianola en un mas del Montsant, el Mas                      Roger de Cabacés. Aquest arxiu —“una important                      col·lecció per l’amplitud, coherència i                      representació d’una època”— i la pianola que els                      reproduïa són un compendi, a cent anys vista,                      d’aquesta activitat i ha donat peu a aquest                      treball en forma de relectura actual.

 

Plantejament conceptual

 

Saló Sonor pretén provocar una anàlisi i una                      reflexió del paper del creador musical i també de                      l’espectador, dels mètodes de reproducció i                      d’audició del so, dels mecanismes de difusió i,                      indirectament, dels àmbits temporal, geogràfic i                      social, i dels hàbits i comportaments culturals.

 

Aquesta actualització, en plena                      època de creació, difusió i reproducció digital —i                      massiva— del so, de facilitat i multiplicitat de                      fonts, de portabilitat i també d’individualitat,                      s’ha fet en clau artesana, contemplant els                      aspectes col·lectius, lúdics i participatius, i                      incorporant-hi la vessant pedagògica.

 

Al contrari del que representava la                      pianola per a una família benestant, “que feia ús                      d’una tecnologia moderna per a l’època”, tot                      reflectint el concepte romàntic —propi del model                      burgès— de gaudir de la vida, del paisatge i de la                      música, a Saló                        Sonor s’ha invertit l’ordre de preferències,                      tot substituint la tecnologia moderna per una de                      mecànica molt primària, molt poc tecnològica                      segons els paràmetres actuals, i també capgirant                      l’absència d’intèrpret i la passivitat pròpia de                      l’espectador de l’època per uns usuaris actius,                      transmutats en el paper de compositors.

 

Formalització

 

Aquesta proposta es formalitza amb                      la fabricació d’un seguit d’artefactes sonors                      —mecànics o no— per ser accionats manualment, que                      permeten i evidencien tant la generació del so com                      la comprensió; uns ginys volgudament quotidians                      —“no tecnològics”— que expliciten la tramoia,                      confeccionats amb materials reciclats i recuperats                      per atorgar-los una segona utilitat.

 

Eli Gras ha volgut incorporar                      aspectes artificiosos, teatrals, juganers i                      sorprenents que no defugen una certa                      espectacularitat i una posada en escena que, sota                      l’aparença d’una llar, potencia l’apropament del                      públic i el reconverteix en usuari. Un format                      orquestral que és susceptible de funcionar                      accionat per músics i també per no-músics,                      individualment i col·lectivament.

 

 

Eli Gras (Barcelona)

http://www.eligras.com

Científica del bricolatge i artista                      visual i sonora, Eli Gras ha practicat diverses                      facetes artístiques, com ara l’escriptura, el                      disseny, la fotografia, invencions…

Musicalment, ha recorregut un llarg                      trajecte que va des de la música electrònica, la                      tradicional grega, la coral, el pop, la                      minimalista…, encara que la seva principal                      tendència des de començaments dels 80 és                      l’experimentació sonora i la improvisació. Ha                      tocat amb multitud d’artistes i ha publicat                      treballs a segells com La Olla Expréss, Ego                      Twister, Dude, Monster K7…

A més dels seus projectes en                      solitari, participa en d’altres de col·lectius,                      com Motor Combo, The Shower Sisters, Pelayo                      Arrizabalaga i l’orquesta d’improvisadors Ome,                      entre d’altres col·laboracions. És directora del                      Festival Internacional No No Logic i editora del                      segell La Olla Expréss.

 

Truna. Andrés Blasco Ramos (València)

http://dr-truna.blogspot.com.es

Lutier electrònic i músic, des del                      1995 Truna inventa nous i fantàstics instruments i                      treballa la composició amb un llenguatge sonor                      molt particular, fruit del treball entre                      instruments tradicionals (violoncel, guitarra,                      orgue…, sovint alterats) i d’altres de creació                      pròpia. Aquests nous instruments no només són                      emprats com a font de sons per a concerts, sinó                      que també esdevenen instal·lacions interactives i                      escultures sonores.

Des del 1982 Truna ha estat membre                      de diversos projectes, com ara el grup Carmina                      Burana, Fitzcarraldo i Antorcha Amable, un híbrid                      entre música experimental i popular. Actualment                      col·labora com a compositor i intèrpret en àrees                      com la dansa, el teatre o la performance.                      Ha participat en festivals d’art sonor i de                      teatre, i en museus i centres d’art.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: